La teologia cristiana a la modernitat: De l'albada del segle xvi al llindar de la il·lustració

Aquesta monografia estudia teològicament el període que va des de la fi de les guerres civils europees (el 1480, aproximadament) fins a l'esclat del liberalisme. Es tracta d'uns anys cabdals per a la cultura occidental, perquè s'hi ha covat el que s'anomena la 'modernitat'. S'ha dit i repetit que hi va haver una ruptura no només religiosa, sinó també cultural entre la baixa edat mitjana i el Renaixement i, encara més, entre aquest i la Il·lustració. Ben mirat, però, la història no va a salts. El teixit històric és molt més fluid del que apareix en una primera ullada. És una greu simplificació (més encara, pot ser una manipulació ideològica) considerar que es passa de la foscor a la claredat sense solució de continuïtat. Ni Luter, a tall d'exemple, hauria estat possible sense un agustinisme medieval radicalitzat i l'imperi del nominalisme, o Kant no seria comprensible sense el pietisme luterà. Aquesta monografia vol esbrinar algunes línies de continuïtat en el desenvolupament del pensament teològic (i filosòfic) des de les acaballes del segle XV fins a la plenitud del jansenisme polític i religiós; i assenyala que els sobtats girs en el procés històric ni són tan sorprenents ni tan bruscs com sembla d'antuvi, quan les coses s'analitzen amb més cura i s'atén a la pregonesa del decurs intel·lectual d'Occident.