La vida juga amb mi

«En Túvia era el meu avi. I la Vera és la meva àvia. En Rafael, en Rafi, és el meu pare, i la Nina... La Nina no hi és. Però això sempre ha sigut la seva especial contribució a la família», anota la Guili a la seva llibreta. Però per la festa del noranta aniversari de la Vera, la Nina ha tornat al kibbutz, enmig de l&eufòria de la seva mare, la ràbia de la seva filla Guili, i la veneració immutable del Rafi. I aquesta vegada sembla que no té la intenció de fugir; els vol comunicar una cosa important i en vol saber una altra. La Nina vol que la seva mare li expliqui què va passar a Iugoslàvia, durant la «primera part» de la seva vida, quan, jove jueva i croata, es va enamorar obstinadament del Milo, i per què ell va ser empresonat, acusat de ser un espia estalinista. Vol saber per què la Vera va ser deportada a un camp de reeducació a l&illa de Goli Otok i per què la va abandonar als sis anys. A més, la Nina suggereix tornar al lloc terrible que va marcar el destí de les tres dones. El viatge suposa capbussar-se en el passat més fosc per tal de curar la ferida que ha anat passant de generació en generació. A La vida juga amb mi, David Grossman ens mostra el poder terrible dels secrets i ens recorda que escollir significa excloure i que viure és un intent continuat i maldestre de recompondre&s. «David Grossman escriu des d&una extrema vulnerabilitat totalment lliure de por, una vulnerabilitat a la vegada poderosa i poètica, sensible i apassionada, iracunda i tendra. Escriu no només per a la seva pròpia supervivència sinó també per a la nostra.» Die Zeit