Temps d'atroç inventari

És clar que l&autor de &Temps d&atroç inventari& creu fermament en la dignitat i reivindica a l&ésser humà, no des d&un punt de vista filosòfic, sinó com a individu social que amb els seus iguals viu sabent que forma part d&un col·lectiu del qual obté un sentit de pertinença i lluita per millorar les condi- cions de vida, tant materials com socials, de la comunitat en la qual desen- volupa la seua existència. Aquesta és la idea que subjau en cadascun dels versos d&aquest poemari on, amb tots els recursos literaris a disposició del poeta, poesia i realitat es donen la mà a través de &la paraula sense por& per a reivindicar, en primer lloc, la memòria històrica que demanda, d&una ve- gada per sempre, veritat, justícia i reparació per a totes aquelles persones que van lluitar, oferint una generositat i valor sense precedents, en defensa de la república democràtica contra el feixisme colpista; i en segon lloc per a denunciar la violència masclista, el drama migratori, El genocidi d&Israel a Gaza, la pobresa energètica, el canvi climàtic, el control social que exerceixen els mitjans de comunicació, les desigualtats socials.. &Digueu-me ingenu &manifesta en el pròleg l&autor d&aquest poemari guanyador del certamen poètic en els XXIX PREMIS 9 D&OCTUBRE (Sant Vicent del Raspeig, any 2021)& si a hores d&ara del segle XXI continue pensant, com Gabriel Celaya, que la poesia és una arma carregada de futur amb la força suficient per a posar el seu gra d&arena a millorar les coses, a transformar el món, perquè, parafrasejant al meu estimat poeta Ángel González, demà no serà el que déu i els seus sequaços vulguen&.