La segona lluna: Premi de novel·la curta Just M. Casero 2014

La segona lluna es compon de tres narracions enllaçades que es completen i sexpliquen luna a laltra. El fil que les travessa és la presència de la malaltia en la vida dels personatges, com una aparició que canvia, en un moment clau, la seva capacitat física, però també el seu to sentimental. Com una il·luminació o una revelació. Els fets tenen lloc en tres espais i moments que emmarquen aquestes ferides, en contrapunts, de vegades simbòlics, daltres irònics: un matí en què sespera un eclipsi de sol, unes vacances en un càmping, una diada de Reis. Alguns pacients de lhospital miren al cel per veure leclipsi, amb la pantalla protectora duna radiografia. Altres personatges també fan mirades amunt, per buscar la segona lluna, la lluna sobrera, la inútil, la que el sol de migdia amaga. O per trobar un niu de cigonyes o lestel dOrient.