Peripècies d'un publicitari: De l’odi a l’amor, i de l’amor al desencís per una professió que va ser meravellosa

Durant els quaranta-set anys que l’Òscar Pla ha treballat al sector de la publicitat, n’ha vist de tots colors. Ha tastat la glòria fent campanyes tan reeixides com el famós espot antitabac protagonitzat per Johan Cruyff, o la recordada campanya “Envàs on vas?”. Ha guanyat un munt de premis als festivals més prestigiosos del planeta. Va dirigir el departament creatiu de la que era l’agència de publicitat més important de l’estat espanyol. Però també ha patit la part més fosca de l’ofici, treballant els últims anys de la seva carrera d’una manera tan precària que hagués preferit fer de vigilant de pàrquing, o de camàlic a un magatzem, abans que dedicar-se a una professió que, tal com diu ell mateix, “va ser meravellosa”, però ja no ho és. A “Peripècies d’un publicitari” l’autor ens explica, amb tanta tendresa com cruesa -però sempre amb un punt àcid, punyent, i sovint no mancat d’humor- les seves vivències dins del sector, així com, sense gairebé cap embut, la seva relació amb el fotimer de grans professionals amb qui ha tingut la sort i el plaer -o no- de treballar. La seva visió esdevé imprescindible per entendre la indústria publicitària de manera global, ja que fins ara tan sols ha estat explicada, des del seu Olimp particular, per grans patums de la publicitat mundial, o per una munió de professors universitaris, molts d’ells bons teòrics, però que de tant teoritzar no arriben a baixar mai a les clavegueres del sector publicitari. Que, de la mateixa manera que l’estat, també en té. Ben pudents i amb rates molt grosses.