Nova Stoa: Diàleg amb diferents Sophies

Aquest llibre és una invitació a un exercici filosòfic poc habitual: posar en diàleg algunes de les sophies més significatives de la història humana amb un marc conceptual contemporani, la Nova Stoa, per tal de veure com poden comprendre’s i complementar-se mútuament. La finalitat no és sintetitzar-les, ni reduir-les a un denominador comú, sinó observar com cada saviesa respon a les mateixes preguntes fonamentals: què és l’ésser, què és l’harmonia, què és la consciència, què és el bé, què és la comunitat, què és el camí humà. Les savieses de l’Àsia Oriental Taoisme El Dao com a principi natural, espontani i no-conceptual. Wu-wei, harmonia, flexibilitat i retorn al ritme del cosmos. Confucianisme Ètica de les relacions, ritualitat, formació del caràcter i harmonia social. Importància de la virtut, l’autocultiu i el correcte comportament públic. Aquestes dues tradicions formen part del substrat conceptual de la Nova Stoa, que intenta integrar tant l’espontaneïtat taoista com la disciplina confuciana. Les savieses de l’Índia Hinduisme Diversitat metafísica: Brahman, Ātman, karma, dharma, ioga, devoció. Filosofies com Vedānta, Sām . khya, Yoga o Nyāya. Budisme (ja integrat anteriorment dins del marc Nova Stoa; no obstant, present com a rerefons) Impermanència, no-ego, compassió i camí del despertar. Sikhisme Un déu únic, la igualtat essencial, el servei altruista (seva) i la disciplina interior. Jainisme No-violència absoluta (ahim. sā), autolimitació i ètica de la puressa. Aquestes tradicions aporten instruments potents de transformació interior i una comprensió molt elaborada de la consciència. Les savieses abrahàmiques Judaisme Monoteisme estricte, ètica deutoronòmica, centralitat de la Llei i de la comunitat. Cristianisme Amor universal, gràcia, conversió interior i lectura simbòlica de la història. Islam Unicitat radical de Déu, disciplina moral, comunitarisme universal i mística sufí. Aquestes tríades comparteixen un eix comú però presenten divergències profundes que el diàleg amb la Nova Stoa fa especial- ment visibles. Les savieses de l’antiga Pèrsia Zoroastrisme Dualisme cosmoteològic, ètica de la llum, veritat vs falsedat, i responsabilitat personal en un cosmos moral. Aporten una manera poderosa d’entendre el bé i el mal com a categories cosmopolítiques. Les savieses filosòfiques d’Occident Tot i no tractar-les com “religions”, formen el fons conceptual de la Nova Stoa: Estoïcisme antic (Zenó de Cition, Posidoni, Epictet, Marc Aureli, Sèneca). Platonisme i neoplatonisme. Filosofia moderna i ciència contemporània: física de sistemes, neurociència, teoria del caos, complexitat, cognició i biologia evolutiva.