Les meves universitats

'D'ençà de la segona guerra mundial i de les darreres guerres colonials, els novel-listes occidentals s'han quedat sense història. No he tingut la sort de participar a cap conflicte, no m'ha torturat cap policia, no m'ha assassinat cap marit gelós, no he tingut cap accident greu. Tinc una vida plana, sense interès, poblada de novel-les i de diccionaris. He estimat algunes dones, la mort m'ha robat amics, he estudiat una desena de llengües tan variades com l'afrikaans i el provençal, però aquestes peripècies sentimentals i filològiques no poden interessar ningú. Durant aquesta vida avorrida i amarga de conservador d'una llengua crepuscular, he conegut una gran aventura intel-lectual. La Khâgne. Miraré d'explicar, d'una manera intel-ligible, en un català planer, aquesta història tan francesa. En aquell temps, els estudiants encara sabíem llatí o grec. Escoltàvem discos de vinil i cassetes. Cap savi foll encara no havia inventat la sida. Per trucar a casa, calia entrar en una cabina amb un viatge de monedes. Vivíem amb una alegria melangiosa, un romanticisme tardà i estimàvem les postes de sol, la companyia dels àngels, els croissants del matí, els diaris plens de tinta, els licors italians, les cançons de Frank Sinatra. Estimàvem la vida i la vida ens corresponia.'