Memòries d'uns gats feliços

Heus aquí un llibre curiós, que sorprendrà més dun lector. És una mena de dietari, o potser un text epistolar, o unes breus confessions; és difícil de decidir-ne el gènere perquè, de fet, també conté alguns poemes i reflexions sobre la vida escrits en aquells moments en què veiem com sescola duna manera inevitable. Els protagonistes essencials són uns gats i les seves mestresses, però també podríem dir que el protagonista ocult, i tanmateix omnipresent, és lamor entre les persones i els animals. En concret: lamor pels gats. En aquestes pàgines, sense ironies, amb la contenció difícil que, de tant en tant, es veu esqueixada pel curs dels esdeveniments, Montserrat Gallart hi narra els darrers temps de la seva gata preferida, la Tigri, i dels seus dos companys, en Pandi i la Popi, els quals expliquen, des de la seva fidelitat de gats, lagraïment profund per tota la vida passada al costat de les seves mestresses. Com diu lautora, es tracta dun text que ens ofereix la possibilitat de copsar lamor pel marruix concret i, amb un sentit més ampli, per la vida. (Del pròleg de Francesc Parcerisas)