Les fonts literàries de la novel·la

Al segon volum es presenten, de manera introductòria o preliminar, aspectes lingüístics de la novel·la catalana Curial e Güelfa, com ara les preferències lèxiques valencianes, els nombrosos italianismes (per influència sobretot de Boccaccio, però també del registre col·loquial) i alguna interferència del castellà, el francès i l'occità. Però, sobretot, s'estudien detalladament les fonts literàries que Enyego d'Àvalos emprà per a enriquir la seua ficció: catalanes, castellanes i provençals; italianes (Dante, Pretarca, Boccaccio i, sobretot, els commenti dantescos de Da Imola i Pietro Alighieri); obres de temàtica religiosa i patrística... Es presta atenció a la petjada de clàssics antics (Homer, Virgili, Ovidi, Lucà, Llucià, Plató...), que marquen determinats passatges d'una novel·la de 'cavalleria humanística, on es palesa l'accés del cavaller ibèric a clàssics redescoberts per l'Humanisme italià.