Els feliços anys del càstig

Al Bausler Institut, un internat femení situat al cantó més retrògrad de Suïssa, lAppenzell, shi respira una densa atmosfera de captiveri, sensualitat inconfessada i demència. En aquests paratges pels quals passejava lescriptor Robert Walser, i on va morir després destar-se trenta anys en un manicomi, shi desenvolupa la infància i ladolescència de la protagonista pocs anys després de la Segona Guerra Mundial, que recorda aquelles etapes de la seva vida des de la maduresa. En aquest col·legi imaginari que es manté, transfigurat, en la memòria, la narradora es veurà atreta irremeiablement per la Frédérique, la «nova»: bonica, severa, perfecta, una figura enigmàtica que sembla saber-ho tot de la vida, i que li deixa entreveure una cosa a la vegada serena i terrible. Lestil lacònic i auster, delicadament punyent, i lagudesa de les reflexions més subtils subratllen la intensitat daquesta història implacable. Entre el desconcert, latracció i el temor, una emoció insòlita trastoca el lector, com si es trobés al centre dun jardí ben cuidat i de sobte shi originés un terratrèmol.