Escenes de la vida a províncies

J. M. Coetzee, Premi Nobel de Literatura 2003, és, a parer de molts, l'escriptor més important dels nostres temps. Poques vegades havia parlat de si mateix fins que el 1997 va sorprendre tothom amb Infantesa, el primer lliurament d'una ficció autobiogràfica que van seguir Joventut i Temps d'estiu.Per primera vegada, presentem en un sol volum la trilogia d'aquestes ficcions autobiogràfiques, les Escenes de la vida a províncies, revisades per l'autor, que posen en relleu la relació inquietant entre la realitat de la vida i la ficció dels llibres i conformen un magnífic retrat de l'artista. L'obra comença en una petita vila de la Sud-àfrica dels anys quaranta: un noi intenta trobar el seu lloc al món sota la tutela d'un pare distant i una mare que l'estima incondicionalment. Ja de jove, estudia matemàtiques a Ciutat del Cap, escriu poesia i viatja a Europa amb pretensions artístiques. La realitat, però, l'obliga a tocar de peus a terra i a treballar com a programador informàtic. La seva vida d'adult la coneixem gràcies al seu biògraf, un tal Mr. Vincent, que reconstrueix la vida del novel·lista en què s'ha convertit J. M. Coetzee passats els anys.«J. M. Coetzee pertany a la fosca nissaga dels innovadors literaris, capaç -com va escriure Sebald- d'elevar allò prosaic (la vida) fins al nivell de la poesia. El 1997 va aparèixer Infantesa, i cinc anys més tard Joventut, un doble intent, diria que bell, perfecte, d'elaborar una memòria ficcional o, potser, una falsa, tot i que enlluernadora, autobiografi a en la qual no queda clar el que és real i el que és fictici. En ple domini de tots els seus recursos tècnics, Coetzee se sent atret pel risc extrem i d'aquest estat de gràcia de l'artista madur sorgeix Temps d'estiu (2009), el tercer lliurament de la trilogia novel·lada de la seva memòria.» Robert Saladrigas, La Vanguardia