Diari de guerra: Nova york, tardor 2001

'Pocs dies després dels sagnants atemptats, per raons de feina, vaig anar a viure uns mesos a Nova York. El que havia de ser un viatge plaent, mancat de preocupacions, una mena de llargues vacances entretingut en afers del meu interès (una exposició sobre Dalí, un llibre sobre Miró), va convertir-se de sobte en una estada plena de confusió i d'ansietat. En aquella època, jo duia un diari. Amb la caiguda de les Torres Bessones, les anotacions que hi feia van guanyar espai. Tot d'una, la vida agafava un ritme diferent. Nova York és una ciutat nerviosa i excitada, però amb els atemptats encara s'hi va tornar més. Com una força líquida que es desborda, la por ho envaïa tot i transformava en reals els perills més imaginaris. De la immensitat irrisòria que anomenem vida, un diari en recull tan sols les engrunes, uns instants fugaços, unes sensacions lleus. L'atemptat de l'Onze de Setembre, si no va canviar el món, almenys va modificar la nostra manera de percebre'l. El llibre que segueix és el dia a dia d'algú que viu -sense saber-ho- aquella transformació, que ara, amb la perspectiva dels anys, ens sembla tan gran, tan decisiva'.