Auschwitz, ciutat tranquil·la

Auschwitz era l&alfa i l&omega de l&obra de Primo Levi: l&alfa, el 1947, amb Si això és un home; l&omega, quaranta anys després, amb el seu darrer llibre, Els enfonsats i els salvats. Però Levi no va deixar mai de narrar el Lagerni d&investigar-lo en les seves narracions. Auschwitz, ciutat tranquil·la ens ofereix deu contes seus, emmarcats per dos poemes: dotze textos &la majoria inèdits en català& que abracen gairebé trenta anys i que ens mostren angles sorprenents sobre la major tragèdia col·lectiva del segle XX. La paradoxal «ciutat tranquil·la» del camp de concentració s&esmuny en llocs i camins insospitats: des de la fantasia o la ciència-ficció a l&autobiografia. En els 35 anys de la mort de Primo Levi, un dels màxims referents de la literatura sobre el Mal, deu històries breus que s&obren en totes direccions adreçades als lectors d&avui, ja que l&inventari dels morts en va que ell va elaborar, el món contemporani no para d&actualitzar-lo. «Per què cal llegir Primo Levi avui? Per no oblidar què va passar a Auschwitz. I també perquè la brutalitat del que es va portar aterme als Lager obliga a no menystenir ni banalitzar el retorn de les ideologies de l&odi ni la suposada normalitat amb què tornen a escampar-se per tot Europa les ideologies d&ultradreta i explícitament feixistes. Perquè l&ou de la serp torna a covar-se entre nosaltres.» Xavier Antich